No caminis davant meu, potser no et segueixi. No caminis darrera meu, potser no et guiï. Camina al meu costat i sigues el meu amic.

Xè ANIVERSARI DE LA COLLA DELS BFETS

 

La caminada del dijous dia 28 de juny tingué una significació molt especial per a tota la nombrosa família que formem el Grup: la commemoració dels seus deu anys de vida. Un aniversari sempre es refereix a un fet o una circumstància digna de remembrança i si hi ha la coincidència que es celebri quan han transcorregut deu anys, l’esdeveniment agafa real volada. Un decenni, es miri per on es miri, és una fita ben considerable i si s’aconsegueix, la satisfacció és legítima i totalment comprensible.

L’acte fou senzill, com correspon al nostre tarannà i es va concretar en la col·locació d’un piolet al bell cim del Puig Corneli, fet amb molta traça per un company, lloc visible des de tots els voltants de l’església de Santa Magdalena, que reflectirà el sol, si llueix, i que atreuarà l’atenció dels molts muntanyencs que visiten aquells tocoms. S’hi pot llegir “ Xè aniversari –La Colla dels Bufets- 2002 – 2012 “ Privilegiada situació, aquesta, que ens permet la contemplació d’un reguitzell de destinacions que al llarg del temps hem anat recorrent: el Comanegra; el Sant Marc; el Pic de les Bruixes; el Bassegoda; el Ferran; la serralada del Corb; el veí Puigsacalm, la Mare de Déu del Món, etc. els tenim al nostre abast i restem sadollats de tanta exhibició panoràmica.

La recuperació d’energies gastades pujant pel vell camí dels Matxos tingué lloc cómodament ubicats a l’ombra que oferiren els bellíssims freixes que a cor què vols han anat creixent senyorialment davant mateix de la casa i esglesiola, ambdues molt ben restaurades. Espai ideal que per sí sol premia amb escreix l’esforç que cal esmerçar per assolir-lo. En aquesta petita àrea, agradable i amb temperatura molt plaent, Ramon Boix, el gran artífex d’aquesta realitat que avui és la Colla, amb breus paraules va explicar el seu naixement, el perquè del nom adoptat – encara que molt més joves ja aleshores per fer cims bufaven- i uns inicis que com sol succeir foren dubitatius i modestos. Alguns dels membres d’aquell ja llunyà 2002 ara, per raons d’edat o de condicions físiques en davallada, no ens acompanyen presencialment però si, sens dubte, amb el pensament. Pel “verí de la muntanya, fins al moment present, no s’ha descobert cap remei que el curi. El Grup ha tingut l’expertesa de saber ultrapassar l’àmbit geogràfic que li és propi - la Garrotxa, alta i baixa i el Pirineu més pròxim- valent-se d’amicals relacions amb d’altres comarques. Els camarades berguedans ens han guiat a Montserrat; al Pedraforca; al Matagalls, etc.; els del Ripollès han possibilitat que coneguéssim itineraris que difícilment hauríem trepitjat; un company de Cassà de la Selva va dirigir una sortida per un camí de ronda molt recomanable i, fins i tot, cal subratllar que tenim representació a la Catalunya Nord, on molt valuosos elements de Sant Llorenç´de la Salanca i pobles veïns, ens han fet companyia i han organitzat alguna sortida per terres del Rosselló.

El moment actual és esplendorós. El nombre de components ha anat enregistrant creixements suaus però sense treva i en aquests darrers temps és fàcilment observable un detall al que cal donar-li relleu i és que augmenta la participació femenina i això ho considerem positiu. És bo que el sexe contrari tingui més presència aportant la seva sensibilitat, llur gentilesa i, probablement, idees o suggerències prou vàlides. Algú de “la Confraria” va desitjar-li salut i llarga vida. Aquests auguris es compliran, n’estem segurs, i aital afirmació la diem davant l’evidència d’una base més que sòlida: el Grup gaudeix d’immillorable bona condició sanitària i qui pot presumir d’una tal prebenda és ben raonable pensar que l’existència el premiarà sent-li generosa.

Heus aquí, en narració breu però sentida, l’humil homenatge a la “Camarilla” i al seu element més important, Ramon Boix, que els 51 marxaires vàrem retre dijous passat a la millor Colla del món, de qui ens acomiadem dedicant-li amb emoció les darreres paraules d’aquest escrit: Visca la Colla dels Bufets!!!

LA JUNTA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada